A l'edat mitjana, les notes musicals es denominaven per mitjà de les primeres lletres de l'alfabet: A, B, C, D, E, F, G (començant per l'actual nota la).

Guido va tenir la idea d'utilitzar la primera síl·laba de cada frase per identificar les notes que amb elles es entonaven, d'aquesta manera va crear una tècnica associativa.

Abans de començar a explicar l'origen del nom de les notes musicals és convenient aclarir que s'ha intentat escriure els sons musicals des de fa mil·lennis.

Però comencem pel principi: En el qual cada frase comença amb el nom d'una de les notes musicals. En aquell temps al Do se l'anomenava ut. Durant el segle 9 i 10 es va establir el tetragrama que és semblant al pentagrama actual.

La nota si no es va començar a utilitzar fins al segle 16 ja que es considerava la nota del diable. Al segle 18 es va canviar el Do Ut per Do i es va afegir una línia al pentagrama creant el pentagrama.