Clergat a l'Edat Mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural.

​

Actualment, els historiadors del període prefereixen >matisar aquesta ruptura entre l'edat antiga i l'edat mitjana.

​

L'alta edat mitjana es caracteritzà per la ruralització i la davallada comercial i cultural de l'Occident europeu. L'Imperi bizantí allargà l'ensulsiada de l'imperi romà d'Occident mentre l'islam s'estengué fins a Hispània. Entre els segles VIII i X, l'Europa cristiana consolidà un sistema econòmic i polític que s'ha conegut amb el nom de feudalisme, marcat per la feblesa del poder monàrquic, amb una autoritat mediatitzada per la noblesa i el clergat; l'autarquia econòmica, l'existència d'una complexa xarxa de relacions socials i vincles feudals.

​

>Matisar: Fer ressaltar