El clergat ,a l'igual que la noblesa, gaudia en la seva majoria d'una gastronomia exquisida, però hi havia diferències com en la institució, els millors col·locats eren l'Alt Clero que consumia una dieta notable, els més malparats eren convents i monestirs però no tant com els marginats de la societat. Aquesta diferència és que no és el mateix viure a la ciutat que en l'espai rural, a la ciutat hi ha varietat i en l'espai rural s'acontenten amb productes locals. Per al manteniment dels aliments en els convents i monestirs hi havia tres mitjans de conservació; l'assecat, la salaó i la fermentació. El més utilitzat era l'assecat mitjançant els forns monàstics, la salaó era sobretot per al peix on es mantenia amb abundant sal i la fermentació oferia conservar la seva substància als licors. Era habitual entre el clergat els plats agredolços i crear melmelades per acompanyar-les amb carns. El clergat en no estar tan malament parat econòmicament subministrava als pobres i desgraciats algun tipus de menjar a la porta dels convents, és el cas de la recurrent "sopa boba" una sopa d'ossos i despulles que eren repartits entre els feligresos encara que més d'algun monjo ermità ho desitjaria ja que aquests s'alimentaven bàsicament d'aigua i herbes crues. Per contra l'alimentació de l'alt clergat no oferia grans diferències amb la dels nobles, s'alimentaven bàsicament de carn, formatges, tot tipus de fruites etc. El poder de l'Església era gran en aquest període medieval, fins i tot podia portar a que la gent alterés el seu ordre d'àpats diaris ja que prohibia alguns dies menjar carn substituint-se per peix.